Poker builder (joc de cartes)

 "Poker builder" és un joc de cartes competitiu per a dos jugadors. Consisteix en una barreja entre el pòquer tradicional i la mecànica de construcció de baralles.



Material: una baralla tradicional de 54 cartes (dos jòquers).


Preparació: es barreja la baralla i, a l'atzar, es reparteixen 5 cartes a cada jugador i 1 jòquer, que constitueixen la seva mà inicial. A continuació, es deixa la baralla a un costat de la taula, d'on s'aniran destapant cartes segons les regles del joc. També es deixa un espai per les cartes que s'aniran descartant. Es destapa la primera de la baralla i es posa al mig de la taula, entre els dos jugadors. 


Regles: 

- El joc consisteix en guanyar una única tirada de pòquer, segons les regles habituals de sumar punts (parella, doble parella, trio, full house, etc.). Aquesta tirada s'esdevé al FINAL de la partida i es realitza amb les cartes que s'han anat aconseguint abans d'aquesta tirada final. La resta del joc consisteix en batallar per aconseguir cartes que et permetin guanyar la tirada final. 

- Cada torn, es destapa una carta de la part superior de la baralla. Aquesta s'anomena "carta en joc", en la mesura que és una carta susceptible de formar part de la baralla d'uns dels jugadors. Per aconseguir-la, hauran de guanyar-la llançant 1 o 2 cartes de la seva mà. Aquest llançament s'anomena "aposta". Qui aposti amb el resultat més alt, es queda la carta. 

- La/les carta/es apostada/es es posa/en en primera instància boca abaix al davant del jugador que l'/es ha llançat. Un cop els dos jugador han fet la seva aposta d'aquesta manera, es procedeix a desvelar-ne el contingut i determinar el guanyador de la carta en joc.

- Per determinar qui guanya l'aposta, s'ha d'atendre als següents factors, en aquest ordre:

  •  (1) Valor total de la/les cartes apostades (sumant el nombre de les cartes, si són més d'una).
  • (2) Pal de les cartes apostades. L'ordre de prioritat dels pals es determina de la manera següent, de major a menor valor:
  •      (2.1.) Coincidència del pal apostat amb la carta en joc
  •      (2.2.) Coincidència del color (negre o vermell) de la carta apostada amb la carta en joc.

- Exemple: suposem que la carta en joc és un 6 de cors. Els dos jugadors disposen les seves apostes boca abaix i, alhora, les desvelen. El jugador A ha apostat un 10 de cors i el jugador B, un 10 de piques i un 2 de cors. Per nombre, guanya el jugador B, que suma un total de 12 punts, encara que el 10 de cors del jugador A coincideixi amb pal amb la carta en joc. Ara bé, si el jugador B no hagués apostat el seu 2 de cors, hagués guanyat el jugador A, perquè haguessin empatat en punts i, aleshores, s'hagués determinat el guanyador de l'aposta per la coincidència de pal del jugador A. 

- En el cas improbable que ambdós jugadors empatin en el resultat, les seves cartes no coincideixin amb el pal de la carta en joc i ni tan sols cap de les cartes apostades sigui del color de la carta en joc (negre o vermell), aleshores es considera que ningú ha guanyat l'aposta i es descarta la carta en joc. 

- Les cartes apostades es descarten (a excepció del jòquer). 

- Un cop guanyada l'aposta, s'aparta la carta en joc en un piló del jugador que ha guanyat l'aposta (NO a la seva mà actual). Aquest piló, construït en base a les apostes successives, constituirà la baralla del jugador a partir de la qual realitzar la seva tirada final. 

- El joc es desenvolupa en dues rondes de 5 apostes consecutives. Un cop acabada la primera ronda, es reserven les cartes que quedin a la mà dels jugadors (amb l'excepció del jòquer) i es roben 5 cartes més per tal de jugar la segona ronda. 

- Tingui's en compte que, durant una ronda, NO es roben cartes. Cada jugador ha de realitzar 5 apostes consecutives tan sols amb les cartes que ha robat al principi de la ronda (o el jòquer).

- Els jugadors NO estan obligats a apostar per una carta en joc. Per a no apostar, el que cal és llançar boca abaix el jòquer, seguint les regles d'aposta. Un cop es desvelin les apostes, el jugador que ha llançat el jòquer perd l'aposta automàticament. El jòquer NO es descarta, retorna a la mà i es pot utilitzar tantes vegades com es vulgui. En cas que ambdós jugadors apostin el jòquer, la carta en joc es descarta. 

- Un cop finalitzades les 2 rondes de 5 apostes, cada jugador ja disposa de la seva baralla final. Aleshores, cada jugador pren aquesta baralla i n'elegeixen un màxim de 5 cartes, que situa boca abaix, com en una aposta. Un cop desevelades, el jugador que guanya aquesta tirada (segons les regles habituals del pòquer) guanya el joc. 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dibuixar una bicicleta, dibuixar una fulla.

Imatge
És inquietant provar de fer l'exercici de dibuixar qualsevol cosa, posem un gos o una bicicleta sense cap referència davant. El resultat no només és diferent de la realitat en la proporció relativa de les coses, sinó que és tan erroni, en la disposició i la presència o absència de certs elements, que el gos és de tot menys un gos, i la bicicleta no té cap mena de sentit mecànic. I no serà que per la major part d'estàndards no sàpiga dibuixar, ni que no hagi vist mai ni un gos ni una bicicleta. Potser simplement mostra la pobresa de la meva comprensió dels gossos i les bicicletes, mostra potser, que no m'hi he fixat prou. Així que decidit fer l'experiment: aquí es fa filosofia de silló, però sempre empíricament informada. He demanat a la Mireia que dibuixés un gos i una bicicleta, que són dues coses amb les quals és esperable que tingui més familiaritat que jo. Per compensar, he afegit un pardal (en què jo probablement em fixo més) i un tractor (que fa de control, i que ...
Més...

Comtats combatents (joc de cartes)

Imatge
"Comtats combatents" és un joc de cartes competitiu per a dos jugadors Material :  una baralla de 54 cartes clàssiques (dos jòquers) Preperació : - Es separen les 12 cartes de figura (J, Q i K) i es reparteix a cada jugador les paralles d'un color (a un jugador, les J, Q i K vermelles i, a l'altre, les negres). Se les disposa per parelles i desvelades al costat de cada  jugador, accessibles en qualsevol moment de la partida.  - També es separen els jòquers, que queden a l'abast dels dos jugadors. - Es barregen les cartes restants (no figures) i es roben les primeres 16 cartes. Es disposen a l'atzar en una quadrícula de 4x4 amb les cartes desvelades. - La resta de la baralla queda sobre la taula. Serà d'on es robarà les cartes cada torn.  - També cal deixar un espai per a les cartes que s'aniran descartant.  Regles : - L'objectiu del joc és situar a la quadrícula (el territori) una carta de rei del teu color (vermell o negre) abans que el teu rival....
Més...

Veu(s) de la ment

Imatge
 L’altre dia, mentre escoltava una entrevista, vaig topar amb una idea molt peculiar, prou peculiar com per provar de llegir-ne més, malgrat que, d’entrada, em semblés una veritable bestiesa. Parlo de la teoria de la ment bicameral, de Julian Jaynes —exposada en el llibre The Origin of Consciousness and the Breakdown of the Bicameral Mind (1976). A grans trets, és la molt estranya idea que fins a un cert moment de la història (que Jaynes situa al final de l’edat de bronze i associa amb la creixent complexitat societal —de manera que s’esdevé en moments relativament diferents en funció del lloc—), la consciència era experimentada com una multiplicitat de veus, que la persona no identificava com a ella mateixa, sinó com a déus o alguna forma d’autoritat civil, familiar o religiosa, que feien judicis i dictaven ordres i recitaven versos a l’orella dels poetes. Per dir-ho, Jaynes, que era neuròleg, es basa en dues menes de raons: d’una banda, cita la presència d’àrees anàlogues a les ...
Més...