El Pit-roig Saberut

 "Poker builder" és un joc de cartes competitiu per a dos jugadors. Consisteix en una barreja entre el pòquer tradicional i la mecànica de construcció de baralles. Material : una baralla tradicional de 54 cartes (dos jòquers). Preparació : es barreja la baralla i, a l'atzar, es reparteixen 5 cartes a cada jugador i 1 jòquer, que constitueixen la seva mà inicial. A continuació, es deixa la baralla a un costat de la taula, d'on s'aniran destapant cartes segons les regles del joc. També es deixa un espai per les cartes que s'aniran descartant. Es destapa la primera de la baralla i es posa al mig de la taula, entre els dos jugadors.  Regles :  - El joc consisteix en guanyar una única tirada de pòquer, segons les regles habituals de sumar punts (parella, doble parella, trio, full house, etc.). Aquesta tirada s'esdevé al FINAL de la partida i es realitza amb les cartes que s'han anat aconseguint abans d'aquesta tirada final. La resta del joc consisteix e...

"Comtats combatents" és un joc de cartes competitiu per a dos jugadors Material :  una baralla de 54 cartes clàssiques (dos jòquers) Preperació : - Es separen les 12 cartes de figura (J, Q i K) i es reparteix a cada jugador les paralles d'un color (a un jugador, les J, Q i K vermelles i, a l'altre, les negres). Se les disposa per parelles i desvelades al costat de cada  jugador, accessibles en qualsevol moment de la partida.  - També es separen els jòquers, que queden a l'abast dels dos jugadors. - Es barregen les cartes restants (no figures) i es roben les primeres 16 cartes. Es disposen a l'atzar en una quadrícula de 4x4 amb les cartes desvelades. - La resta de la baralla queda sobre la taula. Serà d'on es robarà les cartes cada torn.  - També cal deixar un espai per a les cartes que s'aniran descartant.  Regles : - L'objectiu del joc és situar a la quadrícula (el territori) una carta de rei del teu color (vermell o negre) abans que el teu rival....

És inquietant provar de fer l'exercici de dibuixar qualsevol cosa, posem un gos o una bicicleta sense cap referència davant. El resultat no només és diferent de la realitat en la proporció relativa de les coses, sinó que és tan erroni, en la disposició i la presència o absència de certs elements, que el gos és de tot menys un gos, i la bicicleta no té cap mena de sentit mecànic. I no serà que per la major part d'estàndards no sàpiga dibuixar, ni que no hagi vist mai ni un gos ni una bicicleta. Potser simplement mostra la pobresa de la meva comprensió dels gossos i les bicicletes, mostra potser, que no m'hi he fixat prou. Així que decidit fer l'experiment: aquí es fa filosofia de silló, però sempre empíricament informada. He demanat a la Mireia que dibuixés un gos i una bicicleta, que són dues coses amb les quals és esperable que tingui més familiaritat que jo. Per compensar, he afegit un pardal (en què jo probablement em fixo més) i un tractor (que fa de control, i que ...

 L’altre dia, mentre escoltava una entrevista, vaig topar amb una idea molt peculiar, prou peculiar com per provar de llegir-ne més, malgrat que, d’entrada, em semblés una veritable bestiesa. Parlo de la teoria de la ment bicameral, de Julian Jaynes —exposada en el llibre The Origin of Consciousness and the Breakdown of the Bicameral Mind (1976). A grans trets, és la molt estranya idea que fins a un cert moment de la història (que Jaynes situa al final de l’edat de bronze i associa amb la creixent complexitat societal —de manera que s’esdevé en moments relativament diferents en funció del lloc—), la consciència era experimentada com una multiplicitat de veus, que la persona no identificava com a ella mateixa, sinó com a déus o alguna forma d’autoritat civil, familiar o religiosa, que feien judicis i dictaven ordres i recitaven versos a l’orella dels poetes. Per dir-ho, Jaynes, que era neuròleg, es basa en dues menes de raons: d’una banda, cita la presència d’àrees anàlogues a les ...

  Ahir vaig veure un tardígrad per primer cop, en viu i en directe, i quina criatureta! Vaig trobar-lo de pressa, tot just tres dies després de rebre el microscopi i començar a jugar-hi, després d'anar a buscar alguna molsa adient, seguir unes instruccions poc complicades i d'esperar unes hores. El microscopi va arribar un dimecres al vespre, muntar-lo va ser ràpid, entendre vagament què feien totes les moltes rosques —quina enfoca, quina mou, quina canvia cada cosa— va ser una estona més, però potser al cap d'una hora ja estava tot fet. Una fulla de la falguera de sobre la taula a 100x és un espectacle de verds més o menys saturats i més o menys groguencs, i varia en fer girar la roda d'enfocar petita, amunt i avall, tot just una mica, per treure a relluir en primer pla una combinació o altra de cèl·lules. Vaig provar fulles diferents, com ara una de potus, provant d'esquinçar-la de manera que quedés, al marge, algun tros ben prim. Al microscopi, la distribució de...

  Pinsà - Cerbere   Cigonyes blanques - Banyoles    Cavall de la camarga - Aiguamolls de l'Empordà    Cotxa fumada - Cerbère   Xoriguer - Portbou  Mallerenga cuallarga - Girona

20/01/26    El temps d'aquest principi d'any ha seguit tan miserable com va ser-ho la setmana passada i com va ser-ho l'anterior. El nostre pas per Galícia, on va ploure mentre, per uns preciosos però insuficients dies, a Catalunya feia prou bonança, encara ha fet més difícil poder anar a fer un volt sense patir massa pel fred o acabar mig xops. En una estona de bo molt relatiu, ara fa tres o quatre dies, vam enfilar el camí del pantà amb en Max. La riera, que va estar a punt de debordar un parell de dies després, baixava com un riu molt cabalós, arrossegant pedres i fustes i tota mena de restes pel costat del camí i per dintre de l'estrany túnel de sota l'estació: una mena de caverna industrial, gairebé steampunk , de maó rogenc, amb concrecions penjant del sostre allà on es filtra l'aigua, i estranyes —i decadents— mostres d'art parietal, com aquell ovni que pren un homenet de pal ( stick man? ) i el que potser és un dels millors grafitis del poble, si...

Dies abans del canvi d'any vaig pensar que volia provar de fer el meu propi almanac de natura: escollir una bestiola, o una planta, o qui sap si un bolet, i escriure'n alguna cosa; no cada dia —no disposo d'aquesta mena de constància—, però sí cada setmana. Escriure alguna cosa, provar d'afegir alguna nota al meu moble de fitxes, o haver llegit, si fa o no fa, un llibre sencer; no com a objectiu, sinó com a senyal que ha estat una setmana bona, que hi he après alguna cosa, que n'he volgut dir, també, alguna cosa del que he après. I som dia 8, i avui és dijous, que és una interpretació ben generosa del que vol dir primera setmana (i ho estic passant a net el diumenge 11, que encara ho és més!), però ha fet un fred terrible i molta tramuntana, així que tampoc no hem acabat sortint gaire de casa, que és on generalment un pot trobar bestioles, i plantes, i potser algun bolet i tot. Escriure sobre gats tot mirant en Darwin sempre pot estar bé (qui no voldria llegir coses...

  Fa temps que penso en elaborar alguna cosa al voltant de la idea dels nínxols cognitius i de la nostra capacitat de modelar la nostra cognició mitjançant el nostre entorn. Una mena, diguem, de microconstrucció de nínxols cognitiva, que passa per com distribuïm les coses i de quines coses ens envoltem, de fer salients certes coses en contra d’altres, i de com això modela el flux del nostre pensament, la nostra memòria, el nostre estat d’ànim. L’Alba que està provant de fer la tesi diria que aquest és un ús de la construcció de nínxols, com a molt, metafòric i, és clar, no puc deixar de donar-li la raó, però també és cert que hi ha alguna cosa de molt suggerent en aquesta sopa de gent que teoritza sobre microentorns, cognició extensa i affordances , sobretot en el cas humà. Tard o d’hora voldria escriure una mena de manifest contra el minimalisme, però mentre això no passa, hi ha altres serrells, potser menors, que es deixen llegir de la mateixa manera. Així que en aq...