És inquietant provar de fer l'exercici de dibuixar qualsevol cosa, posem un gos o una bicicleta sense cap referència davant. El resultat no només és diferent de la realitat en la proporció relativa de les coses, sinó que és tan erroni, en la disposició i la presència o absència de certs elements, que el gos és de tot menys un gos, i la bicicleta no té cap mena de sentit mecànic. I no serà que per la major part d'estàndards no sàpiga dibuixar, ni que no hagi vist mai ni un gos ni una bicicleta. Potser simplement mostra la pobresa de la meva comprensió dels gossos i les bicicletes, mostra potser, que no m'hi he fixat prou. Així que decidit fer l'experiment: aquí es fa filosofia de silló, però sempre empíricament informada. He demanat a la Mireia que dibuixés un gos i una bicicleta, que són dues coses amb les quals és esperable que tingui més familiaritat que jo. Per compensar, he afegit un pardal (en què jo probablement em fixo més) i un tractor (que fa de control, i que ...
"Comtats combatents" és un joc de cartes competitiu per a dos jugadors Material : una baralla de 54 cartes clàssiques (dos jòquers) Preperació : - Es separen les 12 cartes de figura (J, Q i K) i es reparteix a cada jugador les paralles d'un color (a un jugador, les J, Q i K vermelles i, a l'altre, les negres). Se les disposa per parelles i desvelades al costat de cada jugador, accessibles en qualsevol moment de la partida. - També es separen els jòquers, que queden a l'abast dels dos jugadors. - Es barregen les cartes restants (no figures) i es roben les primeres 16 cartes. Es disposen a l'atzar en una quadrícula de 4x4 amb les cartes desvelades. - La resta de la baralla queda sobre la taula. Serà d'on es robarà les cartes cada torn. - També cal deixar un espai per a les cartes que s'aniran descartant. Regles : - L'objectiu del joc és situar a la quadrícula (el territori) una carta de rei del teu color (vermell o negre) abans que el teu rival....
L’altre dia, mentre escoltava una entrevista, vaig topar amb una idea molt peculiar, prou peculiar com per provar de llegir-ne més, malgrat que, d’entrada, em semblés una veritable bestiesa. Parlo de la teoria de la ment bicameral, de Julian Jaynes —exposada en el llibre The Origin of Consciousness and the Breakdown of the Bicameral Mind (1976). A grans trets, és la molt estranya idea que fins a un cert moment de la història (que Jaynes situa al final de l’edat de bronze i associa amb la creixent complexitat societal —de manera que s’esdevé en moments relativament diferents en funció del lloc—), la consciència era experimentada com una multiplicitat de veus, que la persona no identificava com a ella mateixa, sinó com a déus o alguna forma d’autoritat civil, familiar o religiosa, que feien judicis i dictaven ordres i recitaven versos a l’orella dels poetes. Per dir-ho, Jaynes, que era neuròleg, es basa en dues menes de raons: d’una banda, cita la presència d’àrees anàlogues a les ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada